Es projecta un edifici a tres vents amb tres façanes i testera, format per una planta soterrani, planta baixa, dues plantes pis, espai sota coberta i coberta inclinada a dues aigües. L'edifici en testera és plurifamiliar per a 2 habitatges en dúplex, on tots els habitatges tenen ventilació creuada. La distribució dels habitatges en secció són dues L que encaixen entre elles com si fossin peces del “tetris”.
Fotos de l'obra i l'edifici acabat
La planta soterrani es destina a traster i està vinculat a un dels dos habitatges i s’accedeix per l’interior el seu interior. A la Planta Baixa s’hi ubiquen els dos accessos als habitatges situats a la façana de la Plaça Doctor
Bertomeu. Es garanteix l’accés adaptat a tots els habitatges de l’edifici des de l’espai públic.
El primer habitatge té la zona de nit a la planta baixa amb un programa de 1 estudi, 1 habitació individual, 1 habitació gran amb vestidor i un bany complert. Des d’aquesta planta baixa, a través d’una escala de comunicació vertical s’accedeix a la segona planta on es situa, amb orientació nord, la zona de dia amb una sala d’estar – menjador, una cuina tancada i un petit aseo
El segon habitatge té l’accés per la planta baixa, just al costat esquerra de l’anterior. En aquesta planta baixa es situa el vestíbul amb accés a la planta soterrani anteriorment mencionada i l'escala d'accés a l'habitatge que es situa a les plantes superiors: en un nivell una habitació suite dotada de vestidor i bany complert. El segon nivell consta d’una sala d’estar - menjador, una cuina oberta i una habitacions completa amb un bany. Des d’aquesta planta s’accedeix a la planta golfes que dóna accés a la terrassa de l’edifici d’ús privati.
Totes les plantes es regulen per una regla bàsica que consisteix en ubicar les estances humides i accessos a la oest de la parcel·la, aprofitant la ortogonalitat de la geometria del solar en aquesta area. Per altra banda, les estances de ús continuat (habitacions, sales estar, estudis...) es situen en la façana corba al ser espais de major dimensió i amb una adaptació més fàcil, tot i que el radi de la corba és bastant reduït.
El joc de les escales entre els dos habitatges, permet que aquesta ocupi a la planta segona una posició més central permetent unes estances més grans a ambdós costats d’aquesta. L’escala del segon habitatge entre la planta soterrani i la planta baixa té obertures continues que en permeten jugar amb l’espai. La voluntat és fer entrar el màxim de il·luminació a través de la façana de la planta baixa i també opcionalment a través del bany de la planta primera.
La façana de l’edifici es concebuda com una pell continua que embolcalla el volum edificat i es trenca en dues “porcions” amb composicions diferents. Una és més tancada, de composició horitzontal i que dóna resposta a la situació més conflictiva situada més a prop de la carretera Nacional II. L’altre de línies més verticals, amb percentatges de buit respecte al ple majors i on es situen les estances més protegides del soroll exterior i el balcó a la planta segona. A la vegada en una “porció” hi ha els accessos als habitatges i en l’altre “porció” és situa la zona d’armaris de instal·lacions. Ambdues façanes, també juguen al mateix joc de la secció i són peces en L encaixades.
L’edifici es concep amb un tendència d’orientació al nord, on es gaudeix de millor vistes cap a la serralada litoral, aprofitant la seva ubicació en testera, i més resguardat de les fonts de soroll exterior. No obstant les dificultats innates de la mida de la parcel·la fa que algunes de les estances protegides no pugin complir aquesta regla general.
La secció de l’edifici respon a un doble condicionament: intentar tenir una cota de planta baixa suficientment elevada per mantenir una certa privacitat i evitar el vandalisme i, per altra banda, aconseguir esgotar l’alçada reguladora per mantenir unes alçades lliures en les plantes tipus que permeti el pas de instal·lacions i la necessitat de terra flotant. Superiorment les façanes queden rematades per un voladís continu en tota la façana que actua de límit vertical essent una bona solució des del punt de vista de la protecció solar i de la pluja.
Com a conclusió, l’objectiu fonamental es donar resposta a una situació urbanística complicada (en testera i forma geomètrica en corba) en el qual s’hi donen uns condicionaments d’entorn difícil (soroll a sud i vistes a nord, sense radiació solar) però a la vegada amb la possibilitat de desenvolupar una longitud de façana molt important en una situació de “porta” d’accés al barri de les Creus del Municipi. La idea no es només donar resposta a l’interior sinó que l’edifici quedi integrat en seu entorn exterior com un peça que completa i, sobretot, s’integra en el teixit urbà del barri, complementant el conjunt de obres públiques que s’estan portant a terme en aquesta area.