Edifici entre mitgeres amb façana al carrer principal (Girona) i al pati interior de l'illa. L'edificació es projecta reculada 4m del carrer Girona, seguint la regulació del PGOM, amb un ample de 6,20m, amb una profunditat edificablede 12m, deixant un pati d'illa fins a la part posterior del solar.
Fotos de l'obra i l'edifici acabat
L'edifici està format per una planta baixa, dues plantes pis i un espai sota coberta. A la planta baixa s'hi ubica el accés principal al habitatge, que dóna al espai de vestíbul on està situada l'escala i la plataforma elevadora practicable; i, per altra banda, també s'hi ubica la porta d’accés a l'aparcament unifamiliar. Ambdós espais, vestíbul i aparcament es troben comunicats per 1 porta.
La comunicació vertical de l'edifici es realitza a través de una escala interior i de des la plataforma elevadora que comunica les diferents plantes. A la primera planta es situa la zona de dia, ubicant la cuina, menjador i sala d'estar així com també un bany i unaespai destinat a traster. A la segona planta s'hi ubiquen els dormitoris de l'habitatge i un bany més complert.
L'espai que queda sota coberta s'aprofita per la col·locació d'elements d'instal·lacions i/o espais de servei. Enaquesta planta, es situen dues terrasses, en cada una de les vessants de la coberta inclinada.
En el projecte hi ha un rigor geomètric en la configuració dels espais, destinant la crugia interior a serveis i accessos i les zones exteriors a estances nobles (sales, banys, cuines...). Així doncs la distribució del nucli vertical d'accessos i les estances de servei (banys, trasters...) permet que els espais més nobles es beneficiïn de la seva posició privilegiada en façana, a la vegada que la configuració geomètrica de tots els elements permet certa flexibilitat en la distribució de nombres d'habitacions en la vida útil de l’edifici.
Les dues façanes de l'edifici tenen una composició similar, tractant en tot moment que no responguin directament als espais que tenen al darrera sinó que tingui una unitat en sí mateixa. La combinació de dos tipus de forats i la seva distribució, així com l'ús de dos materials diferents com el totxo vist i el revestiment ceràmic, evitant la simetria simple, pretén crear una certa tensió en la composició.